La granota espera, pacient. Veu volar les oportunitats per davant. Sap que en el moment en què estiri la llengua els altres mosquits s’escaparan. Quin és el mosquit més sucós? Espera i espera, però no passa res. Quan arriba el mosquit sucós no el sap distingir d’un altre.
Una mica més endavant hi ha una altra granota. Aquesta porta el turbo posat. Es llança a caçar tots els insectes a l’abast. Quan arriba el mosquit sucós està esgotada i ni tan sols el veu.
Per allà prop hi ha un gripau blau. Des del seu palau ha contractat un equip d’aràcnids que li cacen tots els mosquits a 300 cm la rodona. El gripau se’ls va menjant, no són frescos, estan pastosos amb regust de teranyina. El mosquit sucós és allà al mig però ja no es mou ni és tan sucós.
Una altra granota fa anys que ho intenta i finalment s’ha rendit. Està enganxada al mòbil veient com les altres granotes troben mosquits descomunals i estan living la vida loca.
Jo vull ser la granota que cada dia busca un mosquit i se’l menja. De vegades és bo, de vegades no val res, ocasionalment se li desfà a la boca i se li humitegen els ulls. És deliciós! El pla no és gaire sexy però dona bons resultats.
M’encantaria ser aquesta granota però encara no hi sóc (sobretot per què em moriria de gana). Tinc èpoques de hàmster donant voltes a la roda sense arribar enlloc. No m’aturo a pensar. No prioritzo. Altres èpoques no sé ni per on començar i apago la ment durant hores al Netflix. Em matxaco que sóc gandula. Sovint amaga alguna por més profunda sobre la por de definir la por i descobrir que tinc por.
Aquesta por té una part de no ho faré bé, no agradarà a ningú, serà un fracàs o pitjor, seré un fracàs. En realitat què hi tinc a perdre? Quan em centro en la qualitat em paralitzo. No serà mai prou bo. Per això fa uns mesos que em focalitzo amb la quantitat. Escriure i escriure fins que vagi polint i de tot el carbó trobi algun diamant. Poc a poc ja vindrà la qualitat.
Mind the Gap – ojo amb el forat
Quan em paralitza la por m’ajuda pensar en el gap, el forat entre el tren i l’andana. Si el que estàs fent no està a l’alçada de la teva visió és bon senyal. Indica que tens gust i estàs aprenent a desgranar lo bo de lo dolent. Encara no en saps prou però ja ho saps identificar. Quan estàs aquí et desespera.
Tot el que fas no està al nivell que vols. El forat és tan gran que no veus l’altre costat. Pots fer dues coses: No fer res o seguir fent coses mediocres. A mida que vagis practicant aniràs aprenent i aniràs reduïnt el forat. El problema, si és un problema, és que a mida que vagis millorant aniràs perfilant el teu gust i el forat s’ampliarà per l’altre costat. Solució? Seguir reduïnt el forat pel primer costat. És una història de mai acabar. Poc a poc el forat es va desplaçant. Encara hi és, però el que estàs creant és molt millor del que era fa un temps.
Progrés i no perfecció
Recorda:
- Comença amb la quantitat i la qualitat ja arribarà.
- Hi ha una diferència entre el que saps fer i el que vols fer.
Aquests dos conceptes s’acaben englobant en un de més gran: Si et centres en progressar i no en la perfecció avançaràs molt més.
No et rendeixis.
Si et falta temps per avançar en el teu projecte prova l’hora de la granota i ens trobarem penjats al forat.
* La imatge de l'article és del metro de Londres. Feta per Márcio Cabral de Moura a flickr. Fonts d'informació: - La quantitat et porta cap a la qualitat és una idea de James Clear. Per saber-ne més et recomano el seu llibre Hábitos atómicos (si compres a la web tindré una comissió). - Construir un pont entre el forat de la teva abilitat i la teva ambició és un concepte que vaig aprendre de Marie Forleo al llibre Everything is Figureoutable. Ella cita aquest video de Ira Glass, The Gap, produït per Daniel Sax a This American Life.