Qui sóc?

Benvingut a la meva casa virtual!

Hola, sóc la Clara Callís. Escriptora amb fam per aprendre com funcionen les empreses i despertar la creativitat.

Aquest blog t’interessa si:

  • Tens moltes idees i no acabes de decidir quina és la bona
  • Ets un crack en el teu negoci. Podries ajudar a molta gent si et coneguessin però les urgències no et deixen centrar en lo important
  • Saps perfectament què has de fer. T’has llegit tots els llibres, fet cursos i preguntat als amics. Només falta el pas definitiu però no arriba mai

Vols avançar en el teu projecte? Reserva’t una hora granota.

Què trobaràs al blog?

Què podem aprendre dels negocis de tota la vida?

El 2020 l’he passat com tots, a casa i al poble. He descobert molts negocis que estan aguantant com els millors.

Alguna cosa han de fer bé i tinc la impressió que de vegades ens centrem en el món digital i oblidem que el boca-orella i el contacte personal amb les persones ho és tot.

Com poden les PIME treure profit dels recursos digitals?

La gent vol saber què fas i com els pots ajudar. Posa-ho fàcil i explica-ho a tot arreu, al món físic i al món digital. Em van recomanar una perruqueria i em va costar trobar el telèfon a Google (… Google que ho sap tot!). Compartiré eines per atraure clients de manera natural i que se sentin acompanyats.

Com passar de les idees a l’acció?

Les idees estan molt bé. Però si no en fas res se les emporta el vent. És molt millor començar amb petit i anar avançant que pretendre córrer una marató el primer dia. Parlaré d’hàbits al blog, però millor si passes a l’acció amb l’hora granota.

Sobre mi

Em pensava que la procrastinació era una malaltia crònica en mi, però resulta que no (només) es tracta d’una situació de mandra, hi ha pors, nous hàbits, perfeccionisme, moltes coses es poden posar pel camí entre el que vols i el que fas.

Des del 2017, quan va néixer el primer fill, que algo dins meu em va demanar escriure. Ho vaig fer de forma intermitent fins que va arribar el COVID i el segon fill. Confinats i en ERTE la única manera de tenir cert ordre era agafant un boli i un paper i començant a escriure. Aquí vaig començar a perdre la por a l’escriptura.

El pas següent?

Publicar. Això ja va esperar més, fins al cap d’un any per Sant Jordi 2021. I per què? No estava gaire més preparada que un any abans, però com que mai no trobava el moment, vaig amençar la meva família que faria una donació de 1000 € a VOX si no ho feia. Com a bona catalana amb 10 € potser hagués estat suficient, però no les tenia totes i hi vaig afegir un parell de zeros. Ho vaig aconseguir!

Go with the flow. Això és el que he fet sempre. M’he deixat portar. Mentre el que feia anés alineat amb els meus valors i estigués aprenent em semblava bé. He estudiat ciències ambientals, sigut guia al Palau de la Música, tècnica en estalvi i eficiència energètica.

El 2013 em van contractar a Barcelona Guide Bureau com a responsable de turisme sostenible. També escrivia la major part dels continguts i els revisava tots, ja que s’havia de fer en anglès i sóc mig nativa. Al cap d’uns anys era directora de màrketing i vendes, vaig fer un MBA i el 2020 vaig assumir la direcció general. Et sona que passés algo aquell any? Doncs això, al cap de 3 mesos el COVID ens tenia a tots confinats i sense turistes. Per tant, amb ingressos ZERO a l’empresa.

Aleshores vaig començar a escriure, al juliol va néixer el segon fill i vaig seguir trobant un quart d’hora per aquí i per allà per seguir escrivint. Encara avui, escric a mà 15 minuts cada dia. Em serveix per:

  • Descobrir que l’escriptura és important per a mi
  • Vomitar el soroll intern a les pàgines i alliberar la ment per pensar
  • Escoltar el que escriuen les mans, que saben més què vull que jo mateixa

L’empresa que ens semblava immortal va tancar a principis del 2021. Ha estat un procés etern. Lo únic que m’ha mantingut serena han estat els dos petits, almenys he pogut estar per ells, i l’escriptura, per sortir del dia a dia i somiar.

Si no tens clar què vols fer ho entenc. Jo tampoc no ho tinc. Però sé que és important començar, sino no ho descobriràs mai. Et recomano que t’afegeixis a l’hora de la granota. T’hi espero!