Com saber quan estaràs preparat per començar un projecte
A l’ampit de la finestra més alta de la torre més alta del poble més alt de la contrada, seia una princesa amb els genolls plegats i el nas enterrat en el llibre Els 5 punts clau per atacar un drac i guanyar-lo. Les lleixes estaven corbades del pes dels llibres, d’altres s’apilaven a terra i a l’escriptori. Cada llibre mostrava una part diferent del drac que l’ajudaria a vènce’l. Els habitants estaven amagats, esperant l’arribada del cavaller més valent de la contrada. La princesa, farta d’esperar, ho volia solventar ella mateixa. Sabia que només tindria una oportunitat. S’havia de preparar bé.
Prenia apunts, s’entrenava amb l’espasa i amb la llança. Els millors professors del món eren allà per ajudar-la. Cada dia la princesa era més forta, però també ho era el drac. Era una cursa de preparació i calia trobar el moment adequat. Esperava un dia de pluja i sense vent per què el foc no pogués avançar i sense gaire fang per què ella i cavall es poguessin moure. La pressió era enorme. Si fracassava no només seria un dolor al seu orgull. Podia ser la fi d’ella mateixa i de tot el poble.
Un dia es va permetre llevar tard. Mentre esmorzava la seva torrada sense melmelada de figues, mentalment repassava l’exercici de la nit anterior. Havia disseccionat una sargantana i trobat amb un escuradents els punts que es podien clavar amb més facilitat: la clavícula, sota les costelles, a les aixelles i a les ingles. Era prou ràpida amb una sargantana. Amb la immensitat del drac veuria clarament els punts febles, li faltava la destresa per travessar una pell de 10 cm de gruix.
Menjava sense esma. Els xiscles d’uns nens que corrien sota la finestra la van fer tornar a la realitat. Es va cobrir les espatlles amb un xal i va somriure. Feia temps que no escoltava la canalla riure. Riure? Quan havia començat? I la torrada, per què no tenia gust a cendra? Va aixecar el cap i va veure els arbres amb un color verd intens. Entrava una brisa fresca enlloc de la calor que asfixiava. No hi havia la boira negra ni olor de cremat. Els ulls no li picaven. On era el drac?
Va baixar l’escala de cargol corrent i, en sortir, la gent s’estava agrupant a la plaça. Hi havia música i ball. El poc menjar que hi havia el compartien alegrament ignorant el raciocini. La gent estava eufòrica. La multitud va deixar pas a un cavaller que duia una rosa ensangrentada per a la Princesa. Es va presentar. Sant Jordi. Havia matat el drac i amb la rosa li dedicava aquella victòria. La princesa va agafar la rosa i se la va cruspir. Les dents serraven amb força i no es va adonar que les pues se li clavaven. Per la vora de la boca sortia un regalim de sang. Aquella batalla hauria hagut de ser seva!
I tu a què esperes?
No vull que un cavaller galant em salvi i ho faci per mi. Ho vull fer jo. Vull escriure i ho vull compartir. No em sento gens preparada. El blog és molt millorable. Però la perfecció paralitza.
Comença abans d’estar preparat
El moment adequat no arribarà mai. Si tens por és que és important per a tu. I si és important no ho posposis més. La gent que té èxit comença més aviat que la gent normal. Comencen sense estar preparats. *
Començar no vol dir formar-se, això és una altra forma de procrastinar. Començar vol dir fer, crear, moure’t. Per poder fer-ho necessites una cosa: temps. Si és important per tu bloqueja a l’agenda un temps concret: 15 minuts cada dia o una hora un parell de cops per setmana. Si vols suport et pots afegir a l’hora de la granota o ho pots fer pel teu compte. Però fes-ho. Cada pas vas avançant i al cap d’uns mesos no et creuràs fins on hauràs arribat.
T’hi apuntes?
Què faries si tinguessis una hora per treballar en el teu projecte més desitjat?
* He agafat aquesta idea d'en James Clear i el seu llibre Hábitos atómicos. Cambios pequeños resultados extraordinarios. Si compres el llibre tinc una compensació. He triat fer-ho amb una plataforma que dona suport a les llibreries independents.