Digue-li e-mail, newsletter, blog, twit, article al Facebook o foto a Instagram. Qualsevol cosa que ningú et demana que facis. Per què és tan difícil de fer?
- (amb rin-tin-tín): El més important en el marketing digital és la CONSTÀNCIA.
- Ja ho sé! Ho sé, ho sé, ho sé. Però-per-què-cos-ta-tant?
Fa mesos que vull recuperar el blog i ho he anat posposant. He escrit un parell d’articles que han quedat en esborrany. He fet dues o tres versions i no sé com ajuntar-les. Ha caducat el tema i ara he d’esperar fins al proper Nadal.
He aconseguit l’hàbit d’escriure cada dia (bé!!). Lo difícil és que el que escric sigui material digne per publicar, acabar-lo compartint i al cap d’uns dies tornar-ho a fer.
Per què costa tant?
Si escric per mi ho puc fer tan malament com vulgui. No hi ha ningú, a part de mi mateixa, que ho jutgi.
Per escriure per mi necessito paper i boli. Per publicar una idea el text ha de ser coherent, atractiu. S’ha de revisar, buscar imatges, posar-hi un títol suggerent, revisar, publicar en alguna plataforma web, e-mail o xarxa social, compartir. Hi ha molts més passos que simplement seure i escriure.
Una cosa és escriure i l’altra acabar el que he escrit. M’engresco amb un tema, salta l’avís d’un e-mail, l’ignoro, continuo. Em truquen, contesto. Me’n vaig a la reunió. Torno a l’ordinador i aprofito per contestar e-mails. Quantes interrupcions tenim al llarg del dia? Així no hi ha qui es concentri a crear res. Al cap d’una setmana.. Merda! He de tornar a començar. Aquella idea ja no té sentit. Començo per una altra? O ni començo.
Si vull canviar un comportament és millor anar a l’arrel, a construir nous hàbits. Per tal que el canvi perduri he de buscar algo tan fàcil que ho pugui fer en 2 minuts, en els pitjors dels dies i amb la motivació per terra, com caminar fins al final del carrer enlloc de córrer 5 km (llegir Hábitos Mínimos del Dr BJ Fogg).
Com ho faig per escriure un blog en 2 minuts? Podria escriure una frase cada dia, però no acaba publicat en un blog. Com faig el salt d’escriure a publicar?
Potser la solució passa per definir tots els passos, dibuixar el sistema:
Què ha de passar per escriure un e-mail?
- Hauria de tenir alguna cosa a dir.
- Puc agafar un tema del llistat d’idees que tinc pel blog.
- Buf, no sé què triar. Per què em costa tant escriure aquest e-mail?
- Ja està, aquest serà el tema! Per què em costa tant escriure aquest e-mail? Si em costa tant segur que també li costa a algú altre.
- Good!!! Aixeco els braços. Mini-celebració. Aconseguit!
- Divendres sec i començo. Mòbil en mode avió. Família lluny, a l’escola. Costa trobar el moment, però sovint un cop he començat és més fàcil continuar. NOVETAT: El truc és seguir i seguir fins que hagi acabat TOT l’esborrany. Escric tan malament com puc, plasmant les idees principals, un altre dia ja ho faré bonic.
- Però és tant difícil!
- Vull parar però continuo fins que he acabat l’esborrany. És lleig, xungo, vergonyós, però acabat.
- Bien!! Aixeco els braços. Mini-celebració. Aconseguit!
- Un moment! No he acabat. NOVETAT: Apunto a l’agenda quin dia revisaré el text, dilluns després de portar els nens al cole i fer el te. Sí! Fantàstic! Aixeco els braços, celebro, següent pas aconseguit!
- Deixo respirar el text un parell de dies, que és el que millor em funciona. Amb una hora no agafo perspectiva i amb una setmana me n’oblido, millor cap al mig.
- Diumenge torno a agafar el text (un dia abans!). El reviso. Faig els canvis que considero. Veig que el contingut és prou per un article al blog i pujo l’article al blog. El deixo respirar.
- Dilluns tinc el petit enfebrat. Dimarts i dimecres també. Una grip. Ara què? Modifico el text amb el mòbil mentre mirem la tele.
- Aquí és on sovint quedo enganxada. Avui no. Recordo que no estic publicant un premi Nobel. És un e-mail (o blog). La perfecció paralitza.
- Acabat? Ara sí? Doncs no. Com que he publicat el blog l’e-mail haurà de ser una mica diferent. Nou text.
- Ara toca posar el e-mail a Mailchimp. Això sembla senzill, però també hi ha certs passos a seguir.
- Usuari i contrasenya el tinc? Sí. Poca broma que això alguna vegada m’ha frenat un parell de dies.
- Tinc una plantilla? Sí. Pujo el text a la plantilla. Intento no fer gaires canvis, però és inevitable.
- Envio una prova, la veig al e-mail. Faig els canvis. Envio una altra prova. En algun moment he de dir prou a les proves i apretar el botó d’enviar. El dit del mico de Mailchimp és terrorífic, fa tanta por publicar!
- Ara sí. Programo l’enviament per demà. Fet. Espero que hi hagi un cataclisme. El que he escrit és ridícul, no agradarà a ningú, és obvi, és un insult. Però no passa res. La vida continua. Tots rebem centenars d’e-mails i aquest és un més. (crec que passarà això, encara no ho sé mentre escric però si quan el reps hi ha un cataclisme em pots culpar a mi).
Fi del procés. Ho he aconseguit! No m’ho puc creure. Després de tants mesos he trencat l’encanteri. Per què? Espero que no sigui la motivació, per què hi vull tornar. M’adono que escriure el text és 1 de 10 passos, un de gros i que ha donat per escriure llibres, però segueix sent 1 de 10 passos que m’he marcat.
Colls d’ampolla?
- Donar el text per acabat, podria seguir revisant fins a l’infinit
- Buscar la imatge. No n’anava a posar cap, al voler publicar-ho a Instagram se m’ha encès la llum. I au, imatge feta.
- El maleït Mailchimp, quan ja està tot encara queda Mailchimp.
Ara et toca a tu:
Tens algo al cap que va donant voltes i voltes i no aconsegueixes fer-ho? És igual si es tracta de la construcció d’una casa o pujar una foto a Instagram, si se’t fa una muntanya i realment ho vols fer, planteja-ho com si fos un gran projecte.
Et pot funcionar el que acabo de fer? Prova-ho.
- Decideix quin projecte faràs
- Desglossa cada pas per arribar al resultat desitjat. No et deixis res: la cosa més senzilla pot ser la que et fa caure.
- Finalment, fes-ho!
Ha funcionat? Tens alguna altra estratègia?
Si vols llegir més articles com aquest subscriu-te a la Newsletter, una casella que veuràs a continuació. Gràcies!